cercle obert

( donar a llum o tenir la solitaria... )

rodoneta, feix de llum a dintre teu,

que es mou a cops buscant l’amor

de les mans nues que ensinistren,

la carícia amb la veu dolça

que s’escolta lliscant com les onades,

però arriba més endins

que la sang que l’alimenta.

el batec com un rellotge de paret

marcant la vida,

no te pors, ni guanys, ni absurd,

ni dol, ni vol jugar amb les nines maques,

no sap cordar un botó, ni li cal mitjons,

ni fades bones,

no te amics, no te calés ni res,

no te la pluja,

no ha vist el mar ni l’imagina,

no ha parlat mai amb el seu pare

[...]

li cou la veu, per pronunciar quelcom que us enlluerni,

ha de sentir el pes del cos sobre les cames,

el cotó fluix, el pa amb oli,

els avis, la tendresa,

obrir els ulls cada matí,

la tímida mandra del migdia,

la força als dits per tancar el llum...

i fes un passet

volant de ploma

              aixeca el cap

                        estaràs bé

                                 t’estimen molt

                                                       estima’ls molt

                                                                         i portat bé...

ivan villoldo 20-12-2007