( donar a llum o tenir la solitaria... )
rodoneta, feix de llum a dintre teu,
que es mou a cops buscant l’amor
de les mans nues que ensinistren,
la carícia amb la veu dolça
que s’escolta lliscant com les onades,
però arriba més endins
que la sang que l’alimenta.
el batec com un rellotge de paret
marcant la vida,
no te pors, ni guanys, ni absurd,
ni dol, ni vol jugar amb les nines maques,
no sap cordar un botó, ni li cal mitjons,
ni fades bones,
no te amics, no te calés ni res,
no te la pluja,
no ha vist el mar ni l’imagina,
no ha parlat mai amb el seu pare
[...]
li cou la veu, per pronunciar quelcom que us enlluerni,
ha de sentir el pes del cos sobre les cames,
el cotó fluix, el pa amb oli,
els avis, la tendresa,
obrir els ulls cada matí,
la tímida mandra del migdia,
la força als dits per tancar el llum...
i fes un passet
volant de ploma
aixeca el cap
estaràs bé
t’estimen molt
estima’ls molt
i portat bé...
ivan villoldo 20-12-2007
